divendres, 26 de març del 2010

Faro- claudio's father rest.

Josep A Gomez

dimecres, 24 de març del 2010

El viento de poniente

Per fer un resum de la nostra situacio aqui us deixo la lletra d'una canço de Marea.
Us haig de dir, que aixi ens trobem, en mig de tot plegat i de res alhora.
Ningu ens dona cap sol.lucio a la nostra situacio. Nomes ens tenim a nosaltres mateixos per lluitar contra els que ens han venut i els que ens han comprat, i que ara no ens volem, perque l'han cagat ben cagada, pensant que seria un cami de roses.
Senyors, amb nosaltres no es juga, i qui vulgui jugar que vingui ben calçat!!!

El viento de poniente:

De niño no me gustaban los libros ni las sotanas
si salir en procesión,
eran tan desobediente como el viento de poniente,
revoltoso y juguetón,

en vez de mirar pal cielo
me puse a medir el suelo que me tocaba de andar,
y nunca seguí el rebaño,
porque ni el pastor ni el amo eran gente de fiar,

como aquel que calla, otorga,
y aunque la ignorancia es sorda,
pude levantar la voz,
más fuerte que los ladríos de los perros consentíos
y que la voz del pastor.

empecé haciendo carreras
por atajos y veredas muy estrechas para mí,
y decían mis vecinos
que llevaba mal camino apartado del redil,

siempre fui esa oveja negra
que supo esquivar las piedras que le tiraban a dar,
y entre más pasan los años
más me aparto del rebaño porque no sé a donde va.

Aqui us deixo video de la canço, perque la podeu seguir si us fa gracia.

Anims companys!!!

dilluns, 22 de març del 2010

I mes i mes i mes i mes i mes i mes....

Encara no hi havia cap video del millor jugador de tots els temps, i el gol d'ahir davant del Saragossa em ve al pel, perque aixi quedara ben recollit i sempre el podrem contemplar.
Com diu el mestre Puyal, Brutal, brutal, brutal, brutal...
Alla va. No dic res mes, nomes que el gaudiu.

dissabte, 20 de març del 2010

Ni amo, ni pastor, ni deu que els entengui...

Senyors,
algu de vosaltres s'ha trobat mai que de cop i volta li diguin que el venen a una altra empresa, que NO li donaran cap paper que aixi ho justifiqui i que despres de 1 mes i 3 setmanes ningu es vulgui fer carrec de tu?

Doncs ara us explico que ens ha passat:
La nostra antiga empresa, TerminalA, deu 43 milions d'euros. Cadascu que pensi el que vulgui.
Entra en un proces de concurs i es treu actius de sobre, exactament 50 persones, entre elles jo mateix. Fins aqui tot be. Ens garanteixen que tot anira be i que la nova empresa es una bona empresa.
Aquesta nova empresa Call Expert Europa, ho veu com una bona oportunitat, i decideix tirar-ho tot endavant. Desgracia menor pels que estivamen a TerminalA perque sembla que els 50 afortunats no correm cap risc perque sembla una empresa solvent, i a mes tenim com a client principal a TerminalA, amb el que no deixem de fer la feina que feiem abans.
Passen els dias, 3 setmanes i no tenim noticies del nostre sou, que hauriem d'haver cobrat el dia 1 de març. En preocupem per saber que collons esta passant, i agafeu-vos que ara be lo bo.
Com que TerminalA no resucita, i a aquests llestos de torn de Call Expert no els hi sorten be els acords que ens havien explicat amb altres empreses per utilitzar aquest call center, doncs decideixen trencar unilateralment el contracte amb TerminalA, i ens deixen penjats com a fuets, perque estem desamparats de totes totes.
No sabem encara les responsabilitats de TerminalA en tot aquest affer, perque la cortina de fum, per tal de fer fora a 50 persones, i que no li costi res a ningu, esta mes que present en la ment de tots els implicats.
Ara ens estem assesorant per tal de treure l'aigua clara a tot plegat, i no descartem algun tipus de joc brut de les dues empreses. Si fos aixi, estem disposats a arribar al final de la historia, fent caure les torres que ens anem trobant pel davant, que no tenim cap dubte que ens trobarem.

Si en voleu saber el final, ja l'anire penjant al bloc.

To be continued...

dijous, 11 de març del 2010

Adios, Mandril, Adios!!!


Si senyor, el club amb mes "señorio" ha vist com el feien fora de la Champions, despres de menysprear al seu rival, que s'ha de dir, que ha estat un digne rival, que li ha posat les coses mes que dificil, i que al final a engegat a pendre pel sac el projecte d'un Florentino prepopent, arrogant, i tot el que li volgueu afegir.
Han tornat a caure a vuitens, i l'alegria dels cules es mes que justificada, despres que durant uns dies des de la desgracia de Marca i l'inoportunisme de l'AS, en venguessin un nou Madrid. I una merda senyors, aquest Madrid es un equip comprat a cop de tal.lonari, i senyors....EL FUTBOL NO TE PREU.
Ens han posat a parir, ens han intentat posar la por al cos (encara no sabem la por de que), i tot per un partit, que van guanyar al minut 97 contra el Sevilla. No, les coses no van aixi. Per forjar un equip com el de les 6 copes, s'ha de picar molta pedra. Observar el mercat, seguir jugadors, mirar cap a la pedrera, motivar, i sobretot ENTRENAR.
Les veu critiques de Madrid tornen a dir el que ja fa uns anys que diuen, que el seu equip, es que ja estic cansat de posat el maleit nom de la capital del reino, no entrenen, senzillament van a pasar l'estona, i clar es troben amb un equip que es com una roca defensivament i al minut 15 de la segona part ja no poden amb la seva anima.
Treballem, treballem que la civada guanyarem, els hi hauriem de cantar.

Estic molt i molt content. Tan se val si arribrm o no al Bernabeu, pero ells segur que no hi seran.

Salut.

Josep

divendres, 5 de març del 2010

Cap de setmana...

De debo que amb aquest aborriment tan bestia, no se si el cap de setmana serveix per descansar o per deprimir-se una mica mes del que ja estem.
Mirarem de ser positius, una mica si mes no, i farem un cap de setmana de cinema.
M'he fet amb algunes de les pel.licules dels "Hermanos Marx", aixi que l'humor em sembla a mi que esta assegurat.
Ja us explicare una mica mes la propera setmana, perque realment fa molt de temps que no en veig cap.
Encara recordo quan varem a anar a veure, de petits, "El Hotel de los lios" en un cinema que ja no recordo si era a Banyeres o L'Arboç, i que de fet ja ni existeix.

En fin, bon cap de setmana per tots.

Salut.

Josep

dijous, 4 de març del 2010

Us presento a la Pita. La mare de tots els gats de la familia, i la mes guapa de totes.

A peticio popular, aqui teniu una fotos dels petits de la Pita.
Falta un, que en breu tambe podreu veure.

Jo ta ke

Si senyor, us presento la bandera que presideix, en el lloc mes que destacat, el menjador de casa.

dimecres, 3 de març del 2010

I seguim sense cobrar...

Doncs si senyor, sembla que ens ha tocat el rebre amb aquesta empresa nova que ens ha comprat.No sabem on collons paren, perquè ningú no respon a res.

Serà el timo de “la estampita”? O serà que era el que tocava? Estem tots desconcertats, perquè ni jo, que en teoria soc el pont de comunicació entre la nova empresa i els treballadors, no en se res. Tot molt estrany, i el pitjor de tot es que em volen enviar a França en dues setmanes i no se quin cony de cara els haig de posar.

To be continued...

Josep

Test des d'el mobil!!!

Aixo esta enviat des d'el mobil, aixi que el tema dona mes joc del que m'imaginava.
Deu ni do amb les tecnologies!!!

dimarts, 2 de març del 2010

Socios a la fuerza...

Que dir d'aquest grup, que no es va cansar de dir veritats durant una bona etapa.
Ara ja amb un altre nom, pero foten candela a tot el es mou.

Escolteu la lletra, perque nomes dura un minut de res, i que es un minut a les nostres vides?