dijous, 11 de març del 2010

Adios, Mandril, Adios!!!


Si senyor, el club amb mes "señorio" ha vist com el feien fora de la Champions, despres de menysprear al seu rival, que s'ha de dir, que ha estat un digne rival, que li ha posat les coses mes que dificil, i que al final a engegat a pendre pel sac el projecte d'un Florentino prepopent, arrogant, i tot el que li volgueu afegir.
Han tornat a caure a vuitens, i l'alegria dels cules es mes que justificada, despres que durant uns dies des de la desgracia de Marca i l'inoportunisme de l'AS, en venguessin un nou Madrid. I una merda senyors, aquest Madrid es un equip comprat a cop de tal.lonari, i senyors....EL FUTBOL NO TE PREU.
Ens han posat a parir, ens han intentat posar la por al cos (encara no sabem la por de que), i tot per un partit, que van guanyar al minut 97 contra el Sevilla. No, les coses no van aixi. Per forjar un equip com el de les 6 copes, s'ha de picar molta pedra. Observar el mercat, seguir jugadors, mirar cap a la pedrera, motivar, i sobretot ENTRENAR.
Les veu critiques de Madrid tornen a dir el que ja fa uns anys que diuen, que el seu equip, es que ja estic cansat de posat el maleit nom de la capital del reino, no entrenen, senzillament van a pasar l'estona, i clar es troben amb un equip que es com una roca defensivament i al minut 15 de la segona part ja no poden amb la seva anima.
Treballem, treballem que la civada guanyarem, els hi hauriem de cantar.

Estic molt i molt content. Tan se val si arribrm o no al Bernabeu, pero ells segur que no hi seran.

Salut.

Josep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada