dilluns, 26 d’abril del 2010
Nit Magica al Camp Nou
La remuntada es mes que possible. Tots al Camp Nou el dimecres a les 20.00 per generar el clima que nomes el nostre estadi i la nostra aficio sap donar en les grans nits de Champions.
Deixe'm de banda la final del Bernabeu, perque nomes ens servira per generar-nos l'ansietat que tants anys hem patit.
Disfrutem del Barça de les 6 copes i animem amb l'anima a aquest equip.
Endavant Barça, endavant amb la historia que esteu deixant en evidencia i que cada dia que passa esmicoleu una mica mes.
Que vegi tot el mon, que qui obre la boca abans d'hora buscant merda, se li acaba omplint, justament de merda.
"Ese portugues que hijo p... es!!!"
Nit Magica al Camp Nou, es l'unic que li falta a aquest equip per que sigui el millor de tots els temps.
Jo hi sere!!
Josep
dilluns, 19 d’abril del 2010
Su Ta Gar
Personalment feia molt de temps que no els veia en directe, de fet era la segona vegada, pero he anat seguint la trajectoria durant molts anys.
Aquest grup el vaig coneixer quan feia la mili a Saragossa, perque un dels millors amics que hi vaig tenir era de Galdakao, i amic d'un dels nois que formaven el grup. Em va deixar una cinta, que per cert encara conservo, i era tot justa ma maqueta del Jaoitze Basatia, el seu primer disc. En aquella epoca era quelcom excepcional, perque teniem sempre la idea que de Euskal Herria nomes sortien grups de rock i punk. Aixi que, pels que hem anat seguint Su Ta Gar, sabem que son quelcom mes que aixo. Un grup de heavy, cantant en euskera, i amb una musica molt ben aconseguida, i que per mes soroll que facin sona com una melodia que voldries que acabes.
Volia penjar al bloc, quelcom diferent, aixi que m'ho he currat una mica, i us deixo el video original de la seva canço bandera, Jo Ta Ke, amb la lletra original i traduida al catala.
Del concert, doncs va ser brutal. Erem pocs, pero veure a aquests pocs cantant les cancons en euskera, doncs es realment impressionant. I suposo que per ells, despres de la rebuda que van tenir, doncs mes encara. De fet van fer tres "bises", i si haguessim apretat potser un quart i tot.
Van tocar les cancons de sempre, que diria jo que son totes, pero es van centrar en recuperar el seu primer disc, que ja fa mas de 19 anys que es va publicar, pero que es el que tothom mes recorda per l'impacte que va tenir.
Ara ja s'han fet grans, i han madurat, pero musicalment encara son millors del que ja eren en el seu moment. Han tingut canvis en la seva formacio, pero si voleu saber una mica mes, aquesta es la seva pagina oficial Su Ta Gar.
A nivell de so, va ser excepcional. Una sala petita, pero amb un so mes que bo.
"Jo Ta Ke", es una expresio molt utilitzada a Euskal Herria. Fins i tot en estadis de futbol o de basquet. I ve a significar algo aixi, com segueix sense parar.
Si li afegin a Jo Ta Ke, irabazi arte, vindria a ser la frase mitica del Che Guevara, "Hasta la victoria siempre", pero amb mes ensfasi, "Sin cesar hasta la victoria final".
"Su ta Gar", es podria arribar a traduir com a "Foc i Flama".
Amb tota aquesta explicacio, us podeu imaginar, espero, les dificultats que han tingut per poder portar la seva musica, mes enlla del seu pais. De fet encara tenen vetada la entrada a Madrid i a algunes comunitats mes d'Espanya per la seva "relacio", segons diuen amb els sindicats de l'esquerra abertzale.
A mi tant me fot, perque simpatitzo amb la causa basca, no la armada, esta clar, pero si amb la resta.
I res mes, espero que us agradi el video, la lletra i si us animeu, doncs jo tinc tota la seva discografia.
Ikusi arte!!!
Jo mai et diré quina és la teva obligació,
quina és la teva obligació,
Su ta gar lluitant sense parar,
quina és la teva obligació,
sense cedir fins guanyar,
SENSE CEDIR, FINS GUANYAR! | Nik ez diat inoiz esango
nik aspaldi eginela aukera...
JO TA KE gogor etsaiari
JO TA KE gogor etsaiari
|
dijous, 15 d’abril del 2010
Pedrito, Pedro...Don Pedro!!! Excepcional gol i nosaltres hi erem!!!
dimecres, 14 d’abril del 2010
Madrid - Barça a territori enemic!!!
Els nervis estaven mes que visibles, el pub s'omplia, de cules i merengons. No sabria dir de qui n'hi havia mes, pero aixo es va vaure quan el Messi-es, va fer el primer gol.
Cervesa, tabac, nervis, samarretes blanques, poc a poc el pub agafava l'ambient de gala que el partit es mereixia. Tots expectants, pero nosaltres mes nervisios del compte perque no ens voliem jugar la cara, fins que no acabes el partit.
Nomes un parell de comentaris durant el dia, que varem aprofitar per fer una mica de turisme, sobre si el Barça perdia.
Tenim un equip que no ens genera masses dubtes en aquest aspecte, pero l'equip de la capital te un bon arsenal de jugadors que te la poden liar, al menys a priori, jeje. Despres ja es va veure qui eren els bons, elegants, sacrificats i...guanyadors.
Va comencar el partit amb alguns dubtes, pero poc a poc, Xavi va agafar el comandament del mig camp, i es va dedicar a donar un recital de com marcar el tempo d'un partit d'aquesta magnitud.
D'ell surt la jugada del gol de Messi. Com sempre, el millor es el millor, pero ens van repetir la jugada, potser 15 vegades i no exagero gens. Buscant alguna presa que sembles que li tocava a la ma. Aneu a cagar, colla de desgraciats. Es un gol com un temple i de l'amo del futbol ara per ara.
Van comencar a sortir cules de totes bandes. I jo que creia que erem els unics sonats foten aquesta bestiessa d'estar en territori comanche.
La tensio va baixar de cop, la meva clar. El silenci es va apoderar del pub durant una llarga estona. Els crits dels culers ja es sentien amb una mica mes de claredat. Vam tenir, alguns, els ous de cridar quan hi havia faltes fora de lloc o temps.
Ens anavem fent grans, i tot aixo gracies a l'equip d'en Pep. Si grans, perque som grans molt grans. I ens fan sentir be, alla a on anem. Juguen a futbol, i com juguen. Respecten, de fet respectem al rival, cosa que ells no fan ni dins ni fora del camp, perque fins i tot els seguidors hem apres de la manera de fer del Guru Pep. I quan la pilota roda i juguen tothom calla. El mon sencer es rendeix a la nostra defensa, el nostre brutal mig del camp, i no cal dir a la nostra davantera.
L'experiencia va ser impressionant, brutal, esgotadora, irrepetible.
El deliri del segon, va ser l'esclat de joia de tots els cules que alla estavem patint com mai, per tal de mantenir els nostres "rostros" intactes despres del que s'estava veient per la televisio.
Varen passar els minuts, i la gent anava girant cua, i marxaven cap a casa, o cap a on fos, pero amb la mala llet de'haver vist com aquest equip no s'arruga davant de res, i que per quart vegada en dos anys, sense la capacitat de guanyar a un Barça impressionant.
Acabat el partit, totes aquelles mirades que em perdonaven la vida, perque amb el primer gol va quedar clar de quin bandol era, erem, es van convertir en un somriure vergonyos, i que durava el temps que tregaven en agafar les jeques, i enfilar cap a la sortida, i on es van trobar una ciutat decebuda i en silenci, com de resignacio davant d'aquests monstres del futbol.
Si senyor, 0-2.
La tensio, les 4 hores dormides i el viatge em va deixar KO, aixi que practicament sense veu, vam sortir del pub amb la cara ben alta i contents de sentir-nos cules, i evidentment catalans.
Nomes donar les gracies a aquest BARÇA inmens que, realment, no se si els cules en els mereixem, tenint en compte el nostre caracter derrotista.
Salut, BARÇA, i per sempre, antimadridista, d'esport i de capital!!!
Josep