Madrid - Barça a territori enemic!!!

Doncs si senyor, malalts, sonats digueu el que volgueu, pero vam veure el "Partido del Milenio" a la capital del regne. Exactament en un pub irlandes, molt a prop de la Puerta del Sol. Es a dir, no podiem estar mes a prop de la boca del llop. Pero com que aquest equip que tenim hores d'ara no ens ha decebut mai, ni quan va caure eliminat a la Copa del Rei, davant un trist Sevilla, pero una gran Palop, pero aixo son temps passats i ja no crec que ens interessin massa, perque els objectius son molt mes importants i per sobre d'una Copa del Rei deslluida i que tothom va veure que el nostre Barça no tenia massa a fer, despres de veure les decisions arbitrals, mes que dubtosses. Tan se val.
Els nervis estaven mes que visibles, el pub s'omplia, de cules i merengons. No sabria dir de qui n'hi havia mes, pero aixo es va vaure quan el Messi-es, va fer el primer gol.
Cervesa, tabac, nervis, samarretes blanques, poc a poc el pub agafava l'ambient de gala que el partit es mereixia. Tots expectants, pero nosaltres mes nervisios del compte perque no ens voliem jugar la cara, fins que no acabes el partit.
Nomes un parell de comentaris durant el dia, que varem aprofitar per fer una mica de turisme, sobre si el Barça perdia.
Tenim un equip que no ens genera masses dubtes en aquest aspecte, pero l'equip de la capital te un bon arsenal de jugadors que te la poden liar, al menys a priori, jeje. Despres ja es va veure qui eren els bons, elegants, sacrificats i...guanyadors.
Va comencar el partit amb alguns dubtes, pero poc a poc, Xavi va agafar el comandament del mig camp, i es va dedicar a donar un recital de com marcar el tempo d'un partit d'aquesta magnitud.
D'ell surt la jugada del gol de Messi. Com sempre, el millor es el millor, pero ens van repetir la jugada, potser 15 vegades i no exagero gens. Buscant alguna presa que sembles que li tocava a la ma. Aneu a cagar, colla de desgraciats. Es un gol com un temple i de l'amo del futbol ara per ara.
Van comencar a sortir cules de totes bandes. I jo que creia que erem els unics sonats foten aquesta bestiessa d'estar en territori comanche.
La tensio va baixar de cop, la meva clar. El silenci es va apoderar del pub durant una llarga estona. Els crits dels culers ja es sentien amb una mica mes de claredat. Vam tenir, alguns, els ous de cridar quan hi havia faltes fora de lloc o temps.
Ens anavem fent grans, i tot aixo gracies a l'equip d'en Pep. Si grans, perque som grans molt grans. I ens fan sentir be, alla a on anem. Juguen a futbol, i com juguen. Respecten, de fet respectem al rival, cosa que ells no fan ni dins ni fora del camp, perque fins i tot els seguidors hem apres de la manera de fer del Guru Pep. I quan la pilota roda i juguen tothom calla. El mon sencer es rendeix a la nostra defensa, el nostre brutal mig del camp, i no cal dir a la nostra davantera.
L'experiencia va ser impressionant, brutal, esgotadora, irrepetible.
El deliri del segon, va ser l'esclat de joia de tots els cules que alla estavem patint com mai, per tal de mantenir els nostres "rostros" intactes despres del que s'estava veient per la televisio.

Varen passar els minuts, i la gent anava girant cua, i marxaven cap a casa, o cap a on fos, pero amb la mala llet de'haver vist com aquest equip no s'arruga davant de res, i que per quart vegada en dos anys, sense la capacitat de guanyar a un Barça impressionant.

Acabat el partit, totes aquelles mirades que em perdonaven la vida, perque amb el primer gol va quedar clar de quin bandol era, erem, es van convertir en un somriure vergonyos, i que durava el temps que tregaven en agafar les jeques, i enfilar cap a la sortida, i on es van trobar una ciutat decebuda i en silenci, com de resignacio davant d'aquests monstres del futbol.

Si senyor, 0-2.

La tensio, les 4 hores dormides i el viatge em va deixar KO, aixi que practicament sense veu, vam sortir del pub amb la cara ben alta i contents de sentir-nos cules, i evidentment catalans.

Nomes donar les gracies a aquest BARÇA inmens que, realment, no se si els cules en els mereixem, tenint en compte el nostre caracter derrotista.

Salut, BARÇA, i per sempre, antimadridista, d'esport i de capital!!!

Josep